In the geriatric care section of the Charles Foix d’Ivry hospital, Thierry Thieû Niang, a famous choreographer, is running a dance workshop for Alzheimer’s patients. Through dance, lives are told, memories recounted: regrets, bitterness, moments of joy and solitude. Blanche Moreau is 92 years old. During the filming, she has fallen in love with the choreographer Thierry. The simple fact of falling in love being crazy enough as it is, there’s no longer anything else mad or delirious about Blanche: her illness has simply become lovesickness.

Au service de gériatrie de l'hôpital Charles-Foix d'Ivry, Thierry Thieû Niang, chorégraphe de renom, anime un atelier de danse avec des patients malades d'Alzheimer. L'une des participantes s'éprend du chorégraphe.

A la secció de geriatria de l’hospital Charles Foix d’Ivry-sur-Seine, Thierry Thieû Niang, un coreògraf famós, organitza un taller de dansa per a pacients amb la malaltia d’Alzheimer. Mitjançant la dansa, es conten les vides i els records: penediments, amargors, moments d’alegria i de solitud. Blanche Moreau té noranta-dos anys. Durant el rodatge, s’enamora del coreògraf. El simple fet d’enamorar-se ja és de bojos, però ja no hi ha res com a tal en Blanche: la seva malaltia s’ha convertit en bogeria d’amor.