Des de la nit dels temps, un home camina davant del seu ramat al ritme de les estacions. El pastor transhumant pertany al nostre imaginari col·lectiu. Joan "Pipa" és un dels últims representants d'una tradició mil·lenària. L'acompanyem en el seu últim viatge transhumant pels Pirineus catalans. Dia rere dia compartim amb ell la seva intimitat, descobrim el passat i el present d'un home que estima el seu ofici i que respira l'alegria de conviure lliurement amb la naturalesa. Però l'abandó de la terra, la industrialització i el creixement desenfrenats, la febre urbanística, la multiplicació de noves infraestructures i ara el canvi climàtic posen fi al somni i ens condueixen a un futur incert. La desaparició de la transhumància és signe de progrés o de la mort de la nostra civilització?

From the beginning of time, a man walks in front of his flock to the rhythm of the seasons. The nomadic shepherd belongs to our collective imagination. Joan "Pipa" is one of the last representatives of an ancient tradition. We accompany him on his last nomadic trip to the Catalan Pyrenees. Day after day he we share his intimacy, we discover the past and present of a man who loves his job and breathes the joy of living freely in nature. But the abandonment of land, industrialization and rampant growth, urbanistic fever, the multiplication of new infrastructure and now climate change end the dream and lead to an uncertain future. Is the disappearance of transhumance a sign of progress, or the death of our civilization?.