Gene Eliza Tierney (Brooklyn, Nova York, 19 de novembre de 1920 - Houston, Texas, 6 de novembre de 1991) fou una actriu de Hollywood, estrella de l'era daurada de la Meca del cinema, famosa per la seva bellesa. Segons el productor Darryl F. Zanuck, seria «inqüestionablement la dona més bella de la història del cinema». Va ser nominada a l'Oscar pel seu paper a la pel·lícula "Que el cel la jutgi" (1945). Va estudiar a Connecticut i després va ampliar la seva formació durant diversos anys en una acadèmia suïssa. Després de tornar al seu país i completar els seus estudis a l'institut, la novaiorquesa va començar a actuar el 1939 al teatre impulsada pel seu pare, que va promocionar tot el que va poder a la seva filla perquè triomfés en l'escena de Broadway. Després de diversos èxits en obres teatrals, és contractada per la Twentieth Century Fox i des de la primera pel·lícula té rols de protagonista. Els cinquanta començarien els seus problemes de salut, així com la seva tempestuosa relació amb Ali Khan, de manera que els seus treballs es van a anar espaiant. Després d'aquest període d'inquietud sentimental, l'actriu de Brooklyn va aconseguir oblidar Ali Khan i es va casar el 1960 amb el magnat del petroli texà Howard Lee, que s'acabava de divorciar d'una altra bellesa cinematogràfica, Hedy Lamarr. Es recupera i torna al cinema a principis dels seixanta per treballar de nou amb Otto Preminger. Realitzaria dues pel·lícules més abans de retirar-se del cinema.