En Mattis i els seus bandolers estan tan embadalits amb la nouvinguda que fins i tot se salten la feina per poder quedar-se amb la petita Ronja. Amb els anys, la Ronja creix i es converteix en una nena energètica i riallera. Un dia, en Mattis decideix que la seva filla ha d'aprendre el que implica viure al bosc i li proposa que surti a explorar-lo.

La Ronja s'aventura al bosc per primera vegada i tot és pura emoció: hi ha arbres gegants, un riu, un llac i criatures de tota mena. De tant que corre i juga, queda esgotada i s'adorm sobre una roca. Quan es desperta ha caigut la nit. Quan enfila el camí cap a casa, es topa amb una colla de nans grisos...

Ara la Ronja sap que no ha de tenir por del bosc i que, en tot cas, ha d'aprendre a anticipar els perills. Per això hi va a practicar, però sense voler provoca les harpies i n'ha de fugir com pot. Un cop al castell, decideix pujar a l'Esquerda de l'Infern i mirar de saltar-la per perdre-li la por. Allà, però, s'hi troba algú.

La Ronja s'ha trobat un nen misteriós, en Birk, a l'altra banda de l'Esquerda de l'Infern. Primer sent curiositat per ell, però quan s'assabenta que és el fill d'en Borka, el rival del seu pare, canvia d'actitud. El pitjor és que en Birk li diu que ell i els bandolers d'en Borka s'han instal·lat a la part nord del castell, i la Ronja sap que el seu pare no s'ho prendrà gens bé.

En Borka i els seus bandolers s'han instal·lat a la part nord del castell d'en Mattis sense que ningú se n'adonés. En Mattis, enfurismat, puja a l'Esquerda de l'Infern amb els seus homes decidit a fer-los fora. La Ronja té un disgust en descobrir que el seu pare també és un lladre, com en Borka, i decideix anar al bosc per esbargir-se. No és l'única...

El primer moment, la Ronja no suporta haver de compartir el bosc amb en Birk, però ell li recorda que el bosc és de tothom. De cop i volta, cau una boira molt espessa i en Birk, que no es vol perdre, li demana a la Ronja de tornar junts al castell. Mentre avancen, la Ronja queda encantada per la veu dels éssers de l'inframon i se sent temptada de seguir-los...

En Mattis intenta fer fora en Borka de la part nord del castell de totes les formes possibles, però no se'n surt. Arriba la tardor i el bosc es buida. La Ronja continua anant-hi, però no s'hi troba en Birk ni una sola vegada. Hauria d'estar contenta de tenir el bosc només per a ella, però per algun motiu no n'està. Ja no veu en Birk de la mateixa manera...

Ha arribat l'hivern, i amb el canvi d'estació el bosc es cobreix de gel i de neu. Els bandolers es passen el dia traient neu del castell. En Mattis li regala un parell d'esquís a la Ronja perquè aprengui a esquiar, i ella s'hi posa de seguida. Un dia pateix una caiguda i el peu li queda atrapat a la neu.

Mentre esquiava, la Ronja va caure i el peu li va quedar atrapat a la teulada de la casa d'una família de gnoms rabassuts. No hi ha manera de treure'l. Està tota sola, no pot demanar ajuda i s'adona que aquella nit tornarà a nevar fort. Comença a témer que no se'n sortirà. Per acabar-ho d'adobar, una harpia se li acosta i se l'intenta endur...

L'endemà que en Birk la rescatés a la neu, la Ronja es posa malalta i es passa tres dies enllitada. Ella, però, té moltes ganes de tornar a veure el seu nou germà, tot i que sap que allò seu és un secret que no pot compartir amb ningú. Un cop curada, es veu obligada a quedar-se al castell, perquè neva massa, però decideix anar als passadissos subterranis.

La Ronja té tantes ganes de veure en Birk que ha decidit treure la runa que bloqueja un dels passadissos subterranis. Després de molt treballar, aconsegueix obrir-hi un forat que el connecta amb l'altra part del castell i, poc després, sent un xiulet... És en Birk! Quan per fi es tornen a trobar, la Ronja s'adona que està molt més prim i decideix ajudar-lo.

La Ronja queda cada dia amb en Birk als passadissos subterranis i li porta menjar d'amagat perquè no es mori de gana. Finalment, l'hivern comença a escampar i les temperatures es tornen més agradables. Un dia, la Lovis obliga tots els bandolers a despullar-se i rentar-se a la neu per treure's la pudor de l'hivern.

Finalment arriba la primavera, i la Ronja i en Birk es tornen a trobar al bosc. Allà, gaudeixen del bon temps i la natura, i fins i tot intenten domar dos cavalls salvatges. Paral·lelament, els homes d'en Mattis reprenen la seva rutina de bandolers i roben un bon botí, però tenen una enganxada amb en Borka, que els en reclama una part.

L'Sturkas es recupera mica en mica de la ferida que li va causar la fletxa de la banda rival, però la tensió entre en Mattis i en Borka és palpable i la situació és cada vegada més tensa. La Ronja va al bosc amb en Birk, però no pot evitar patir pel que pugui passar. A la nit, quan torna a casa, les seves pors s'han fet realitat: el seu pare ha passat a l'acció.

En Mattis ha segrestat en Birk. A primera hora del matí, es troba amb en Borka i els seus homes a l'Esquerda de l'Infern i li llança una amenaça: si vol recuperar el seu fill, ha de marxar del castell. En Borka ho intenta negociar, però ell es nega a cedir. La Ronja, indignada pel que ha fet el seu pare, pren una decisió que ho canviarà tot.

En Mattis, destrossat, renega de la seva filla. A la Ronja li costa aguantar la situació, però també pateix perquè no ha tornat a veure en Birk des del segrest. Al cap de quatre dies, però, se'l troba al bosc tot carregat: està decidit a venir a viure al bosc. Encantada amb la idea, la Ronja decideix que ella també ho farà.

La Ronja i en Birk s'han instal·lat al bosc, i ara viuen a la Cova de l'Ós. De nit, la Ronja troba a faltar el castell, però de dia no té temps. El primer dia, per exemple, no paren nin un moment: necessiten moltes coses per poder sobreviure al bosc. Tot d'una, senten una remor que ve del fons de la cova.

De bon matí, la Ronja i en Birk surten a comprovar si han caçat algun salmó i, després, decideixen que es faran dos bols de fusta amb el ganivet d'en Birk. Ell adverteix la Ronja que el ganivet és l'eina més important que tenen. Però tres dies més tard resulta que el perden, i això provoca una greu discussió entre ells.

A poc a poc, la primavera dona pas a l'estiu. La Ronja i en Birk ja s'han acostumat a la nova vida: munyen l'euga que van salvar per treure'n llet i miren de domar els dos cavalls salvatges, l'Indomable i el Tabalot. Sembla que tot va bé... Fins que una harpia els localitza i els persegueix entre els arbres.

En Lill-Klippen visita la Ronja a la Cova de l'Ós. Ha vingut a portar-li pa, però també a explicar-li les novetats i, sobretot, a convèncer-la perquè torni al castell amb ell. Diu que, des que va marxar, tot és més trist, i que viuen una situació complicada. Ella, però, diu que no pot. Més tard va al riu amb en Birk, però les harpies els veuen...

La Ronja i en Birk aconsegueixen fugir de les harpies salvatges, però els problemes no s'acaben: primer, estan a punt a punt de caure cascada, avall. I quan, esgotats, arriben a la Cova de l'Ós, s'hi troben la Lovis. A diferència d'en Birk, la Ronja s'alegra de veure-la, però es nega a tornar a casa si no és el seu pare qui ve a demanar-li.

Arriba la tardor i en Birk es prepara pel que més tard o més d'hora arribarà: el dia que la Ronja deixarà la Cova de l'Ós per tornar-se'n al castell amb en Mattis. Està decidit a quedar-se tot sol al bosc, a risc de perdre-hi la vida. La Ronja no se'n vol anar, però un dia es troba el seu pare al bosc i en Mattis els sorprèn a tots dos amb una proposta.

Amb la Ronja i en Birk a casa, el castell d'en Mattis i el fort d'en Borka s'han tornat a omplir de l'alegria que hi regnava abans. A més a més, en Mattis aconsegueix salvar els bandolers captius. Ara bé, arrel d'això els soldats no els deixen viure: i per això l'Skalle-Per suggereix que les dues bandes s'uneixin en una. La Ronja, però, té una altra idea.

En Mattis i en Borka decideixen unir forces i crear una sola banda, però primer s'han d'enfrontar en un duel per decidir qui dels dos en serà el cap. Així, doncs, es reuneixen tots, i les dues bandes observen qui dels dos s'alça amb la victòria. Un cop enllestit, ho celebren tots junts i parlen del futur.

Ara que ja s'ha acabat el duel i la banda sap qui serà el seu nou cap, els bandolers tornen a la seva vida de sempre. La Ronja, però, està preocupada perquè veu com l'Skalle-Per cada dies està més feble; tant, que ni tan sols es veu amb cor de llevar-se. Un dia, l'Skalle-Per li explica un secret.